© 2019 La Sénia Pais del Moble. Todos los derechos reservados. Todo el contenido es original y propio.

Indústries Bellaubí: història del moble de La Sénia

Avui encetem una sèrie de publicacions dedicades a la història del moble de La Sénia. Una història que és fonamental per conèixer com va nàixer, créixer i consolidar-se fins l’actualitat. Si parlem de la història del moble a La Sénia, hem de parlar de Indústries Bellaubí.


José Bellaubí va començar a treballar a una petita fusteria de La Sénia, dedicada principalment a la reparació dels molins hidràulics. També tenien una llicència per fer taüts, encara que aquesta feina era molt dura perquè ho feien de forma immediata. Quan el fuster va morir a l’any 1926, Bellaubí es va fer càrrec de la fusteria. A poc a poc, va adquirir nova maquinària i el negoci va anar creixent. Als anys 30, inclús es van atrevir a fer mobles a petita escala.




Va arribar la Guerra Civil i amb ella temps més durs. Després, durant la postguerra es va continuar dedicant a les feines tradicionals de fusteria i el manteniment de les màquines de batre. També va formar una societat amb altres persones de La Sénia per adquirir una màquina per batre els camps de blat i van començar a treballar molt per la Tinença de Benifassà. Poc a poc, aquest negoci es va anar expandint i van treballar fins als camps de Lleida.


En 1955, Bellaubí decideix dedicar-se exclusivament al taller de fusta, fabricant mobles. La feina va anar bé i el taller es va quedar menut a l’any 1961, per la qual cosa van decidir ampliar la nau. És en eixe moment quan la societat es dirà Indústries Bellaubí. Es va comprar maquinària a l’estranger i la nau va anar en continu creixement, fins arribar als 14.000 m2.

La producció va arribar a un punt que no es comptava amb suficient demanda de fusta als Ports de Tortosa-Beseit, pel que es va proposar a José Ferré muntar un magatzem de fusta al costat de la fàbrica, que l’empresa Bellaubí pugues gastar i que ell puguera vendre materials a altres compradors. L’any 1972 es torna a tindre el mateix problema de falta d’espai i es van adquirir dos naus més. Inclús es va comprar una fàbrica que no estava en desús al terme de Rossell.


Poc a poc, els mobles van ser més atractius. Es va anar més enllà de la funcionalitat i es treballàven tots els detalls i acabats. Es va aconseguir exportar els mobles a països com Estats Units o Abu Dhabi i es va obrir una altra nau dedicada a l’exportació. Naixia així BEXPORT (Bellaubí Exportación).


Va arribar un moment que les empreses de motllures no donaven abast. Es va trobar una empresa valenciana de plàstics que es dedicava a fabricar peces amb plàstic injectable (Plásticos Alegre) i es va consolidar BEAL (Bellaubí-Alegre).

A l’any 1975 es va posar de moda incorporar ràdios als capçals dels llits. Primer eren els fabricants del poble els que feien les ràdios, però l’alt volum de demanda (es van arribar a fer 30 dormitoris al dia), va portar a crear Electrònica Catalana, amb uns coneguts de Barcelona dels fills de José Bellaubí.


Aquestos canvis donen una idea des avanços industrials que van tindre les diferents empreses. Podem dir que durant els anys 70, Indústries Bellaubí era, possiblement, una de les empreses amb més recursos i la maquinària automàtica més avançada de tot l’Estat Espanyol. Tant és així que va rebre diversos premis i comptava amb més de 300 treballadors.

Les dificultats de les comunicacions a les ciutats va fer que Bellaubí obrira delegacions a Barcelona, Madrid, Sevilla i Galícia, per poder fer front a tota la demanda existent.

L’any 1979 l’empresa va tindre una davallada econòmica i va tindre que unificar tota l’empresa en una mateixa nau. Va mantindre les delegacions de Sevilla i Madrid i les empreses BEXPORTS i BEAL. L’any 1988 va deixar de funcionar.


Podem dir que Indústries Bellaubí va fer que la industria del moble fóra el motor econòmic de La Sénia. Molts treballadors, als anys 70, van decidir empendre una carrera professional pel seu compte i van començar a nàixer nombroses empreses dedicades al moble i també a oficis paral·lels que complementaven l’activitat, com tallers de reparació per exemple.


* Documentació treta del treball Indústries Bellaubí, una fàbrica escola, d'Anna Bellaubí Sànchez, publicat a Lo Sénienc: memòria, natura i llengua, nº9 (pags 62-75)